7 respostes a «La literatura… així en general»

  1. Mostran interès per la literatura quan necessitam fugir de la realitat, però no val una literatura qualsevol, ha de ser la que ens agrada més (gènere, temàtica…) perquè sinó llegim coses sense passar gust i per tant, seguim dins la realitat, no hem fuit.

  2. La literatura, tal com ha explicat la meva companya, és un instrument per fugir de la realitat. Quan llegim una obra, ens perdem en les paraules i deixem de pensar en allò que ens condiciona la vida, experimentat una sensació de plaer com si entréssim a un món paral·lel, tenint en les nostres mans el poder de sortir-ne i entrar-ne en voler. Les preferències literàries són diferents depenent de la persona, per tant, un individu pot sentir una admiració per la fantasia i per exemple Harry Potter ser el seu llibre preferit, o bé per la realitat com el Diari d’Ana Frank. Si una obra per nosaltres és bona, podem llegir-la infinits cops. Cada vegada una lectura es viu de manera distinta, descobrint així nous detalls que anteriorment ens hem passat per alt.

    En el text s’explica com es va obrir un llibre per una pàgina qualsevol i es va procedir a la seva lectura. Quan una obra ha estat llegida tants cops això és possible, ja que la memòria et permet saber-te situar correctament. Avui en dia, la invenció del cinema i aparells electrònics els quals utilitzem per entretenir-nos, durant el nostre temps lliure, quan no tenim res a fer, ha provocat una pèrdua de valor de la literatura. Encenem l’ordinador i comencem a veure una pel·lícula de Netflix, tal vegada basada en una obra i l’original sempre té més valor. Desgraciadament, la majoria de cops decidim decantar-nos pel camí més curt, mirar la pel·lícula, envers de gaudir, encara que suposi més temps, d’una magnífica obra literària que en tots els aspectes, ens enriqueix d’una manera incomparable.

  3. Des del meu punt de vista, la literatura destaca per damunt de moltes arts. La literatura tot i estar escrita ens transporta un altre món, a un món que creem nosaltres mateixos tot i que, sigui l’autor de l’obra qui ens deixa uns referents. Llegir ens fa créixer atès que ens ajuda a conèixer paraules que ens permeten expressar idees que mai hauríem pensat que formularíem. Per tant, llegir ens ajuda a comprendre el món amb major amplitud i observar el món de distints angles. Així i tot, cal destacar que la literatura aconsegueix allunyar-nos del món i inclús, de nosaltres mateixos, però alhora ens acosta cada vegada més al que som. Tot això, no seria possible si el que llegim no ens agradés, per tant, la literatura que ens ajuda a aconseguir tot això, és la que està enfocada al gènere i a la temàtica que ens agrada atès que si no ho faríem per obligació i no per entreteniment. Si no ho féssim per gust, no aconseguiríem marxar d’aquesta realitat sinó que seguiríem atrapada en ella. Finalment, m’agradaria ressaltar que sense literatura no hauríem arribat al cinema, és cert que el dia d’avui la majoria de la població prefereix seure’s i mirar una pel·lícula que no pas agafar un llibre. Cal que plantegem quantes pel·lícules són més bones que un llibre o que igualen el llibre. La resposta és ben poques. Això ens dóna a veure que l’autor del llibre és capaç de fer que per nosaltres mateixos en creem un món o una realitat, en canvi, un director de cinema ens desquadra tota la idea que havíem construït; possiblement, sigui per això que una pel·lícula és incapaç d’igualar la lectura d’un llibre.

  4. La literatura és un art que avui en dia ja no está molt valorat. A un escriptor li costa molt guanyar-se la vida publicant un llibre, mentre que un director de cinema produïnt una pel·lícula possiblement ja es faci famós. Així i tot, queden alguns lectors fidels que segueixen preferint un bon llibre que una pel·lícula o un videojoc. I per què? Com ja han dit les meves companyes, la literatura és capaç de transportar-te a un altre món completament, fugir dels teus problemes i viure allò que saps que mai viuràs. Hi ha literatura de molts de tipus, i cada tipus té les seves coses bones. La literatura et fa riure, plorar, passar pena, passar por…Et fa sentir tot allò que possiblement necessites sentir per fugir un poc de la rutina diària de la qual tots som esclaus. La literatura et dona vida. I, segons el meu punt de vista, a qui no li agrada llegir és perquè encara no ho ha descobert, ja que tothom de tant en quant necessita una mica més de fantasia i una mica menys de realitat.

  5. Què és la literatura? És un llibre, una novel·la, un conte, un article? O és alguna cosa més? Certifico personalment que la literatura va més enllà de ser una disciplina, és un art que més enllà de relatar una història o una successió de fets, és una invocació davant els nostres ulls de moments viscuts, la literatura ens proporciona un seguit de vides possibles a més d’ajudar-mos a conformar la nostra vida pròpia. Ens imaginem l’existència d’un personatge fins a tal punt que el feim real, com si no fos aliè a la nostra vida. Sherlock Holmes és un personatge viu, la gent d’avui, envia cartes a Baker Street esperant les respostes i les resolucions d’enigmes impossibles, que només el seu detectiu preferit seria capaç de resoldre. La ficció es fa real perquè nosaltres li feim o bé perquè l’autor la fa real: mesclar la realitat amb la ficció, fets històrics amb fets imaginaris dota la lectura d’un cert caire de versemblança.

    Quan llegim un llibre fugim del món i de qui som, és un refugi habitat només per nosaltres i, per tota aquella gent que va més enllà de fer una lectura (com jo l’anomeno) horitzontal, és a dir, d’aquella lectura en la qual endinsar-te dins una història se’t fa difícil, no hi prestes l’atenció corresponent. I és així, considero que en llegir s’han de fer servir tots els sentits, tots els sentits però, dins la nostra ment, per exemple: la història de Grenouille relata la història d’un personatge abandonat a la sort que posseeix el do de tenir un olfacte molt desenvolupat. L’autor a través de descripcions detallades ens transporta a un nou món en el qual som capaços d’apreciar les olors, un sentit què a la vida real possiblement li prestem escassa atenció.

    Per nosaltres, els lectors, la literatura ens allibera de les càrregues del món, ens trasllada a llocs màgics, per a explorar, plens d’experiències noves, del qual n’és impossible sortir i que, quan algú ens interromp ens talla amb tisores fines aquest fil meravellós que fa que ens oblidem de la realitat, és com quan se’t desperta d’un somni que estaves gaudint i vivint al màxim. Per a l’autor, la literatura és una manera d’expressar el que sent, la seva felicitat, la seva tristesa, la seva passió, el seu amor incondicional. Podria ser la manera de dir “t’estim”, de la manera més dolça, o “t’enyoro” de la manera més sincera que algú es pugui imaginar. L’autor té la capacitat, quasi el poder, de fer-mos enllaçar lectures possibles, és a dir que un llibre ens dugui a un altre i a un altre, del mateix autor, com un fil que ens remet a infinitat de lectures possibles. El plaer d’un lector és gaudir d’una història ben relatada, ben expressada i a ser possible que aquesta història tengui diverses lectures, és a dir que per molts de pics que llegim un relat aquest ens aporti novetats, nous punts de vista, noves lliçons de vida i del món, és a dir, un llibre vist com un guia espiritual i vivencial.

  6. Qualsevol ens del volum equivalent al que abasta la literatura, a primeres instàncies, impressiona, ja que estem a l’abast de tot un univers de mons, vides i històries, algunes extraordinàries, algunes no tant i d’altres que ens seran totalment indiferents. Però la literatura, de què ens serveix realment?, De què ens serveix endinsar-nos en mons ficticis?, És que no en tenim prou amb el real? Doncs bé, l’enteniment té graus, i el món real es pot entendre d’una manera molt més satisfactòria gràcies al contacte amb diversos móns de ficció. En aquest article, es diu que les existències possibles que ens proporciona la literatura ens poden ajudar a conformar la pròpia, això no vol dir que la gent que no llegeix manqui de personalitat i sigui del tot insensible. El que sí que vol dir és que ens pot ajudar a millorar, a fer-nos millors, a anticipar-nos als que no tenen a l’abast o s’allunyen dels mons que ens ofereix la literatura, perquè coneixerem més models de conducta i més personalitats, ens pot fer, fins i tot, en opinió meva, psicològicament avantatjats.
    També es possible que la literatura ens allunyi per un moment de la nostra realitat, que ens faci, per un moment, oblidar-la. Això, en certa manera, pot ser-nos positiu, ja que aquests mons poden servir-nos d’inspiració per trastocar la realitat que vivim, amb els patrons del món de no-ficció, per tal de millorar-la. Però també trobo sincerament que aquest fet pot resultar perillós i del tot negatiu per a algunes persones, ja que alguns acabaran per concloure que la seva realitat i la seva vida no es pas digne i que només ho és el món de ficció del que s’han endinsat, el que tot plegat pot dur al vici per a l’evasió de la realitat.
    Un altre aspecte positiu de la literatura és la seva immortalitat en quant al seu estatus d’aportadora de moralitat; cada vegada que rellegim una obra és capaç de garantir-nos una nova idea, així com l’aportació d’una nova opinió, de la qual no gosàvem abans i que no haguéssim pogut obtenir sense el llibre en qüestió.
    Molta gent estirà d’acord en què la literatura és un gran univers d’entreteniment i d’oportunitats. L’autor de l’article manifesta que llegir et permet viure vides paral•leles a la teva, per tant, el fet de no llegir et faria viure només la teva. Això és relatiu. No llegir, avui dia, és gairebé impossible, no llegir literatura, en canvi, ho fa la majoria de la població humana, malauradament. Es pot viure doncs més d’una vida sense llegir literatura?. Jo pens q que sí. Però per això cal inventar aquestes vides de ficció, cal escriure-les, cal, doncs, escriure literatura. Els que viuen només una vida són els que es desentenen de la literatura, no els que en llegeixen poca, o, fins i tot m’atreviria a dir, que gens.

  7. En termes formals, la literatura és una manifestació artística que utilitza el llenguatge tant escrit com oral per a ser transmesa.

    Però des del punt de vista d’un filòleg, la literatura, com han dit les meves companyes, és com una espècie de realitat alternativa, una realitat que tu et vas creant en la teva ment, a partir d’una història que et crea fascinació.

    Per a mi el més important de la literatura és que et produeixi admiració i satisfacció. Ens permet somiar, ens permet crear-nos una món imaginari, el qual ens evaeix de la realitat que ens envolta, d’un mal dia, d’un moment incòmode, et transporta a una estància agradable. Ens permet experimentar sentiments a partir de paraules, llegint, pots plorar, pots riure, pots enamorar-te, i pots passar por, i això tot i que altres arts també ens ho poden fer sentir, la literatura, dóna pas a la nostra imaginació, tot el que experimentam, ens ho cream nosaltres mateixos en el nostre cervell, així com ho ens ho imaginam, i això, aquest moment, és màgic.

Respon a Maria del Mar Rosselló Ordinas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *