7 respostes a «Roland Barthes “El placer del texto”»
És molt difícil proposar una llei general del plaer de la lectura perquè és evident que aquest plaer és molt diferent depenent del subjecte (el lector), per exemple a algú s’angoixa amb un text i altres els hi encanta, i també pot pesar al revés. Això és una primera incertesa.
Per una altra banda, també influeix la mateixa noció del plaer, ja que ens trobam una resistència cultural a aquest. Es tracta d’una noció general que està trivialitzada per l’opinió corrent.
Com a tercera incertesa, hem d’acceptar que, en el fons, la ciència es troba més pròxima al concepte de “plaer”.
Per tant, com diu Barthes el concepte de “plaer per la lectura” és molt ambigu, ja que trobam aquestes tres incerteses que van lligades al subjecte, dependrà del lector, d’ells mateixos, les sensacions que pugui produir la lectura.
El conductor teòric és l’oposició entre plaer i gaudir. La diferència entre aquests dos conceptes és que els textos que proporcionen plaer són aquells que tenen o aporten al lector, una espècie d’eufòria, comoditat en el reforçament del seu ego… i per això el plaer, per Barthes, és totalment compatible amb la cultura. En canvi, el gaudir és una cosa molt més radical, més absoluta que sacseja al subjecte que està llegint, el divideix, el pluralitza i el despersonalitza. Per tant, és una experiència molt diferent, que freqüentment va en contra de la cultura.
Roland Barthes, es posiciona a favor de les sensacions que proporciona el plaer de la lectura perquè és compatible amb la cultura i no aposta per gaudir, ja que considera que proporciona al subjecte, unes sensacions en contra de la natura que fan del lector uns personatges marginals.
El concepte “erotisme” parlant de lectura té un sentit molt precís que Barthes classifica com a la investidura amorosa d’un objecte o d’una figura humana. I a vegades, pot investir un text d’una manera amorosa, i en aquest cas, es pot dir que el text és en general un objecte de fetitxe.
Roland Barthes, diu que fins i tot dins la literatura hi ha una part d’esquerres i una part de dretes, I el verdader sentit del seu llibre és persuadir als escriptors, intel·lectuals i investigadors d’esquerres el deure d’assumir la noció del plaer, dins la teoria del text. En general, en l’esquerra, els textos o la literatura són presentats baix els aspectes del valor de combat, de lluita, de compromís…i en la seva opinió vol demostrar que no hi ha contradiccions entre el compromís social, el polític o la ideologia d’un text. Per l’altra banda, l’energia, la capacitat de plaer el qual ell denomina el seu poder eròtic.
“Roland Barthes, diu que fins i tot dins la literatura hi ha una part d’esquerres i una part de dretes, I el verdader sentit del seu llibre és persuadir als escriptors, intel·lectuals i investigadors d’esquerres el deure d’assumir la noció del plaer, dins la teoria del text”.
per tant l’actitut d’esquerres o conservadora envers el text no (només) es centra en el seu contigut, tot el contrari. No podem ser revolucionaris sense plantejar-nos noves formes de formes… Barthes com gairebé sempre encerta i planteja respostes … i noves preguntes.
Magnífic comentari Francina. Enhorabona.
El que més crida l’atenció, per començar, d’aquesta entrevista a Roland Barthes és la diferenciació que fa entre plaer i guadi. El plaer es condueix més bé cap a la cultura i la comoditat que el lector sent quan llegeix un text, i per altra banda, el guadir un text pot arribar a transportar al lector a la despersonalització. Això, en altres paraules no és més que, quan llegim quelcom que està dins la nostra zona de confort fa que es reforci el nostre saber però no vagi més enllà que això. En canvi, el gaudi va en contra de la cultura, en contra de l’absència de la incomoditat i per tant, a favor de què el lector pugui arribar a deconstruir-se a mesura que avança la lectura.
Per acabar, altra qüestió que destaca en la conversació és l’opinió de Barthes sobre la política en la literatura. En aquest cas, es centra en les esquerres ja que aquesta pretenen donar a la literatura un aspecte de valor de combat i compromís sense cap tipus d’interés sentimental. En la seva opinió destaca el que no hi ha d’haver contradicció entre el compromís i la capacitat de plaer en la literatura, allò que ell en diu erotisme.
Barthes defensa que el plaer de la lectura és molt diferent depenent de qui el llegeix. És a dir, és força complicat establir una llei del plaer del text atès que qualcú pot adorar un text i d’altres enfadar-se perquè no li agrada o no li troba una lògica. Això seria la primera incertesa que planteja Barthes. Seguidament, la segona incertesa que presenta l’autor és la mateixa noció del plaer. Barthes manifesta que el coneixement psicològic sobre el terme plaer està molt conegut. Cal ressaltar que els filòsofs Epicur i Sade van lluitar per la defensa del plaer a diferència d’altres filòsofs, és a dir, van dur a terme una resistència cultural al plaer. Finalment, la tercera incertesa que es planteja és que la ciència està més a prop del concepte plaer del qual nosaltres pensam. La psicoanàlisi cada vegada s’acosta més a la resolució d’aquesta incertesa atès que estableix matisos per diferenciar el grau de plaer.
D’altra banda, Barthes manifesta que el que provoca plaer és el que està a prop del lector, és a dir, el que li causa eufòria. És això el que reforça la comoditat del lector i per això, el plaer és totalment compatible amb la cultura: hi ha un plaer de la cultura. Mentre que el lector gaudeixi, pluralitza i divideix al lector, és a dir, el despersonalitza, això és una experiència molt diferent que va en contra de la cultura. Molt variable segons el subjecte se li pot atribuir un poc el valor d’experiència-subjecte.
Barthes parlava de tres incerteses, En la primera incertesa es manifestava que el plaer de la lectura pot variar segons la manera en la qual es llegeix el text i l’atenció que se li presta. És bastant difícil verificar que existeix una llei del plaer del text. Per què és tan complicat? Doncs perquè els gustos literaris varien, és a dir, a una persona li pot encantar un text i d’altra banda, una altra persona tal vegada no li trobi un sentit lògic. En la segona incertesa, es parla de què l’autor és la mateixa noció del plaer i aquí si que cal fer esment al filòsof Epicur i a Sade que a diferència d’altres filòsofs sí que es centraven en l’estudi del plaer. Per tant, van dur a terme una gran tasca per aquest concepte, podríem dir que van elaborar una resistència cultural al plaer. Per acabar, cal ressaltar que la tercera incertesa defensa que la ciència està a prop del concepte “plaer”. La ciència ha aconseguit aproximar-se a aquest concepte gràcies a la psicoanàlisi.
Finalment, Barthes diu que el que causa plaer a la persona que llegeix un text és l’eufòria, és a dir,el que l’acosta al text. Tot això fa que l’autor pugui sentir-se a gust i a més a més, això fa que el plaer pugui anar lligat amb la cultura: hi ha un plaer de la lectura. És a dir, mentre que el lector gaudeix, pluralitza i divideix al lector, és a dir, el despersonalitza i això, és una contraposició a la cultura.
Roland Barthes, és un important autor. Destaca per la polèmica que comporten tots i cada un del seus llibres. De tots els seus llibres, en destaquem “El placer del texto”. El mateix Roland Barthes parla de lo incert que és el títol del llibre, ja que no per a tothom significa el mateix. Segons ell, tu trobes el plaer llegint quan et sents còmode amb el que estàs llegint. L’erotisme dels texts, va molt relacionat amb el plaer del text.
El que ha volgut fer Barthes amb la publicació d’aquest, és convèncer als escriptors de que assumeixin la noció de plaer, ja que creu que dins la cultura occidental és una paraula que no está del tot ben vista. Segons ell, no hi ha cap contradicció entre el valor social, polític o ideològic del text, i el plaer que això implica, un plaer que ell anomena poder eròtic.
Segons ell, la concepción que se tenia de l’escriptor, no por ser la mateixa que tenia avui en dia. Diu que al lector li por agradar el text per lo que s’imagina de l’autor mentre llegeix, però segons Barthes també s’ha de distinguir entre la noció de l’autor i la persona que hi ha al darrere, ja que no són el mateix.
És molt difícil proposar una llei general del plaer de la lectura perquè és evident que aquest plaer és molt diferent depenent del subjecte (el lector), per exemple a algú s’angoixa amb un text i altres els hi encanta, i també pot pesar al revés. Això és una primera incertesa.
Per una altra banda, també influeix la mateixa noció del plaer, ja que ens trobam una resistència cultural a aquest. Es tracta d’una noció general que està trivialitzada per l’opinió corrent.
Com a tercera incertesa, hem d’acceptar que, en el fons, la ciència es troba més pròxima al concepte de “plaer”.
Per tant, com diu Barthes el concepte de “plaer per la lectura” és molt ambigu, ja que trobam aquestes tres incerteses que van lligades al subjecte, dependrà del lector, d’ells mateixos, les sensacions que pugui produir la lectura.
El conductor teòric és l’oposició entre plaer i gaudir. La diferència entre aquests dos conceptes és que els textos que proporcionen plaer són aquells que tenen o aporten al lector, una espècie d’eufòria, comoditat en el reforçament del seu ego… i per això el plaer, per Barthes, és totalment compatible amb la cultura. En canvi, el gaudir és una cosa molt més radical, més absoluta que sacseja al subjecte que està llegint, el divideix, el pluralitza i el despersonalitza. Per tant, és una experiència molt diferent, que freqüentment va en contra de la cultura.
Roland Barthes, es posiciona a favor de les sensacions que proporciona el plaer de la lectura perquè és compatible amb la cultura i no aposta per gaudir, ja que considera que proporciona al subjecte, unes sensacions en contra de la natura que fan del lector uns personatges marginals.
El concepte “erotisme” parlant de lectura té un sentit molt precís que Barthes classifica com a la investidura amorosa d’un objecte o d’una figura humana. I a vegades, pot investir un text d’una manera amorosa, i en aquest cas, es pot dir que el text és en general un objecte de fetitxe.
Roland Barthes, diu que fins i tot dins la literatura hi ha una part d’esquerres i una part de dretes, I el verdader sentit del seu llibre és persuadir als escriptors, intel·lectuals i investigadors d’esquerres el deure d’assumir la noció del plaer, dins la teoria del text. En general, en l’esquerra, els textos o la literatura són presentats baix els aspectes del valor de combat, de lluita, de compromís…i en la seva opinió vol demostrar que no hi ha contradiccions entre el compromís social, el polític o la ideologia d’un text. Per l’altra banda, l’energia, la capacitat de plaer el qual ell denomina el seu poder eròtic.
“Roland Barthes, diu que fins i tot dins la literatura hi ha una part d’esquerres i una part de dretes, I el verdader sentit del seu llibre és persuadir als escriptors, intel·lectuals i investigadors d’esquerres el deure d’assumir la noció del plaer, dins la teoria del text”.
per tant l’actitut d’esquerres o conservadora envers el text no (només) es centra en el seu contigut, tot el contrari. No podem ser revolucionaris sense plantejar-nos noves formes de formes… Barthes com gairebé sempre encerta i planteja respostes … i noves preguntes.
Magnífic comentari Francina. Enhorabona.
El que més crida l’atenció, per començar, d’aquesta entrevista a Roland Barthes és la diferenciació que fa entre plaer i guadi. El plaer es condueix més bé cap a la cultura i la comoditat que el lector sent quan llegeix un text, i per altra banda, el guadir un text pot arribar a transportar al lector a la despersonalització. Això, en altres paraules no és més que, quan llegim quelcom que està dins la nostra zona de confort fa que es reforci el nostre saber però no vagi més enllà que això. En canvi, el gaudi va en contra de la cultura, en contra de l’absència de la incomoditat i per tant, a favor de què el lector pugui arribar a deconstruir-se a mesura que avança la lectura.
Per acabar, altra qüestió que destaca en la conversació és l’opinió de Barthes sobre la política en la literatura. En aquest cas, es centra en les esquerres ja que aquesta pretenen donar a la literatura un aspecte de valor de combat i compromís sense cap tipus d’interés sentimental. En la seva opinió destaca el que no hi ha d’haver contradicció entre el compromís i la capacitat de plaer en la literatura, allò que ell en diu erotisme.
Una proposta per als dos comentaris precisos: Llegir “Literatura de izquierda” Magnífic llibre de Damina Tabarovsky.
http://www.revistavisperas.com/literatura-de-izquierda-de-damian-tabarovsky/
http://www.revistavisperas.com/literatura-de-izquierda-de-damian-tabarovsky-2/
http://revistadeletras.net/algunos-apuntes-sobre-literatura-de-izquierda-de-damian-tabarovsky/
https://elpais.com/diario/2011/02/05/babelia/1296868348_850215.html
https://www.eternacadencia.com.ar/blog/ficcion/item/que-es-literatura-de-izquierda.html
Barthes defensa que el plaer de la lectura és molt diferent depenent de qui el llegeix. És a dir, és força complicat establir una llei del plaer del text atès que qualcú pot adorar un text i d’altres enfadar-se perquè no li agrada o no li troba una lògica. Això seria la primera incertesa que planteja Barthes. Seguidament, la segona incertesa que presenta l’autor és la mateixa noció del plaer. Barthes manifesta que el coneixement psicològic sobre el terme plaer està molt conegut. Cal ressaltar que els filòsofs Epicur i Sade van lluitar per la defensa del plaer a diferència d’altres filòsofs, és a dir, van dur a terme una resistència cultural al plaer. Finalment, la tercera incertesa que es planteja és que la ciència està més a prop del concepte plaer del qual nosaltres pensam. La psicoanàlisi cada vegada s’acosta més a la resolució d’aquesta incertesa atès que estableix matisos per diferenciar el grau de plaer.
D’altra banda, Barthes manifesta que el que provoca plaer és el que està a prop del lector, és a dir, el que li causa eufòria. És això el que reforça la comoditat del lector i per això, el plaer és totalment compatible amb la cultura: hi ha un plaer de la cultura. Mentre que el lector gaudeixi, pluralitza i divideix al lector, és a dir, el despersonalitza, això és una experiència molt diferent que va en contra de la cultura. Molt variable segons el subjecte se li pot atribuir un poc el valor d’experiència-subjecte.
Barthes parlava de tres incerteses, En la primera incertesa es manifestava que el plaer de la lectura pot variar segons la manera en la qual es llegeix el text i l’atenció que se li presta. És bastant difícil verificar que existeix una llei del plaer del text. Per què és tan complicat? Doncs perquè els gustos literaris varien, és a dir, a una persona li pot encantar un text i d’altra banda, una altra persona tal vegada no li trobi un sentit lògic. En la segona incertesa, es parla de què l’autor és la mateixa noció del plaer i aquí si que cal fer esment al filòsof Epicur i a Sade que a diferència d’altres filòsofs sí que es centraven en l’estudi del plaer. Per tant, van dur a terme una gran tasca per aquest concepte, podríem dir que van elaborar una resistència cultural al plaer. Per acabar, cal ressaltar que la tercera incertesa defensa que la ciència està a prop del concepte “plaer”. La ciència ha aconseguit aproximar-se a aquest concepte gràcies a la psicoanàlisi.
Finalment, Barthes diu que el que causa plaer a la persona que llegeix un text és l’eufòria, és a dir,el que l’acosta al text. Tot això fa que l’autor pugui sentir-se a gust i a més a més, això fa que el plaer pugui anar lligat amb la cultura: hi ha un plaer de la lectura. És a dir, mentre que el lector gaudeix, pluralitza i divideix al lector, és a dir, el despersonalitza i això, és una contraposició a la cultura.
Roland Barthes, és un important autor. Destaca per la polèmica que comporten tots i cada un del seus llibres. De tots els seus llibres, en destaquem “El placer del texto”. El mateix Roland Barthes parla de lo incert que és el títol del llibre, ja que no per a tothom significa el mateix. Segons ell, tu trobes el plaer llegint quan et sents còmode amb el que estàs llegint. L’erotisme dels texts, va molt relacionat amb el plaer del text.
El que ha volgut fer Barthes amb la publicació d’aquest, és convèncer als escriptors de que assumeixin la noció de plaer, ja que creu que dins la cultura occidental és una paraula que no está del tot ben vista. Segons ell, no hi ha cap contradicció entre el valor social, polític o ideològic del text, i el plaer que això implica, un plaer que ell anomena poder eròtic.
Segons ell, la concepción que se tenia de l’escriptor, no por ser la mateixa que tenia avui en dia. Diu que al lector li por agradar el text per lo que s’imagina de l’autor mentre llegeix, però segons Barthes també s’ha de distinguir entre la noció de l’autor i la persona que hi ha al darrere, ja que no són el mateix.