8 respostes a «Còpia, fems…. originalitat i estructures.»

  1. Agustín Fernández Mallo, autor de “Teoría general de la basura” afirma que la creació és una suma de còpia més error. Això fa que la cau de la creativitat sigui agafar residus d’altres per crear-ne de nous a partir de coses que no s’havien fet abans. Això pot relacionar-se amb teories estructuralistes i amb la mimèsi platònica: la “creació” i la “no creació” és ambigu i tot ha de ser una còpia de qualque cosa que ja existeixi, com “Laocoont i els seus fills” que és una obra primera però el seu origen és d’una història.

  2. Tal com ha dit la meva companya Elisa, l’escriptor i físic Agustín Fernández Mallo escriu “Teoria general de la basura. Cultura, apropiación, complejidad”.

    Agustín, en iniciar l’entrevista, parla de residus simbòlics per referir-se a la manera en què elaboram les obres. Ens servim dels residus que altres autors van deixar pel camí i fent-ho nostre. És a dir que defineix “el fems ” com allò que han anat deixant els creadors del passat. Es tracta de les idees o creacions que no van ser compreses en el seu moment i per això són descartades. La creació, no pot partir de la excel·lència, sinó que s’ha de reconèixer a partir de l’apropiació d’elements pertanyents a altra gent. Extreure aquests elements, i, a partir d’aquí conformar una cosa original. Per Agustín en aquesta idea hi ha la clau de la creativitat. Per ell la forma bàsica de creació és formada per: la còpia + l’error.

    Per ell sobrevivim gràcies a la còpia i aquesta còpia ha de sofrir una mena de variació perquè sigui nova, teva i original. Ha de sofrir una mena de mutació. En la cultura succeeix una situació semblant: perquè no mori d’endogàmia ha de nodrir-se de l’apropiació d’altres cultures, són per Agustín contaminacions bones ja què, una cultura sinó muta, mor.

  3. Agustín Fernández Mallo, escriptor i físic, escriu “Teoria general de la basura. Cultura, apropiación, complejidad”. Per començar, m’agradaria ressaltar un dels molts exemples que posa l’autor. Pel que fa al tema de còpia i creació, Cervantes en fou un clar exemple amb la seva obra El Quixot. Cervantes no es fixa amb l’excel·lència de les novel·les de cavallaries sinó que pretén dur a terme el contrari, vol fixar-se amb els residus de les novel·les de cavallaries. I de tal manera, podrà elaborar una novel·la excel·lent. És a dir, ell a partir del “fems” que altres autors han deixat pel camí, pretén crear una novel·la d’excel·lència. Agustín Fernández defensa que no es pot crear a partir de l’excel·lència atès que aquesta no dóna matèries primeres, per això, hem de dirigir-nos a la perifèria d’aquesta perfecció; on de ben segur podrem emprar aquells residus que en qualque moment no van ser compresos i directament foren descartats per elaborar una nova creació.
    D’altra banda, Agustín Fernández Mallo expressa que per a ell, la creació és la suma de còpia i error. Un dels exemples que en posa en són les tesis atès que molts de cops es parla de plagis. Les tesis com tota creació són elaborades a partir de còpies. Per a ell, l’apropiació no és artística sinó cultural, perquè la podem aplicar a totes les arts. Quan parlem de còpia en parlem amb un to despectiu quan nosaltres mateixos som els primers que quan naixem copiem a la nostra mare. Segons Agustín Fernández, la còpia és el que ens permet sobreviure. Naturalment a la còpia li hem d’introduir una variació perquè pugui donar lloc alguna cosa innovadora i creativa, però per a ell, per dictaminar que és un plagi s’ha de ser molt expert atès que dues persones poden compartir la mateixa imatge però poden tenir una intenció diferent. Finalment, cal destacar que l’escriptor i físic Agustín Fernández defensa que alguna cosa que no evoluciona, mor. Per tant, es tracta d’anar reconstruint sobre unes idees que algun cop han estat descartades perquè la creació esdevé de la mescla de la còpia i de l’error.

  4. Agustín Fernández Mallo, tal com han explicat les meves companyes, en la seva obra Teoria General de la Basura (cultura, apropiación, complejidad), intenta explicar l’apropiació a partir de la fórmula: creació = còpia + error.

    En tots els aspectes vitals, no tan sols en el camp de la literatura, es duen a terme còpies d’alguns elements “residus” d’allò ja creat. És a dir, aportar invencions pròpies a coses existents. Un exemple proposat per l’autor és el Quixot, on Cervantes es va dedicar a afegir nous temes dels quals les tradicionals novel·les de cavalleries, fins aleshores no volien parlar-ne. Un altre cas és el de les societats que s’apropien d’accessoris d’altres per assegurar la seva supervivència i evitar així l’endogàmia. També els humans, des del nostre naixement, el procés d’aprenentatge es basa en la còpia, de comportaments, actituds dels demés, de persones com són els nostres pares, que ens serveixen de punt de referència.

    Recalca que la diferenciació entre el plagi i el que no ho és suposa una gran complexitat. Això ho exemplifica a partir de la creació de les tesis, que per Fernández Mallo no són més que còpies amb un “toc” de creativitat. Pel que fa a l’individu, per constituir-se un bon lector, ha de ser apropiacionista, és a dir, ha de saber com endinsar-se profundament en una obra i fer-la seva.

    L’esforç i la constància no asseguren un futur brillant, com diu l’autor, la vida és una “qüestió orgànica”, on tot està sotmès a un canvi constant. Així doncs, no es pot pensar en dur a terme alguna cosa tenint en compte futurs mèrits, els gran invents són fruits de la casualitat.

    Per acabar, esmenta els programes polítics, on cada partit es ven a la gent amb idees innovadores, que tenint en compte la complexitat que he mencionat anteriorment, s’ha de saber amb anterioritat que no es podran complir tan fàcilment. La clau, tal com diu l’autor, és saber pactar, ja que a través d’acords en el camp de la política, és així com s’obtenen els beneficis.

  5. Per mí, la màxima expressió de la teoria de Fernández Mallo és la Cultura Trash. A continuació deix dos enllaços en els quals es veu perfectament la relació entre la “Teoria General de la Basura” i la Cultura Trash. A més, es mostra la relació d’aquesta cultura amb altres teòrics i filòsof com Nietzsche o Baudelaire.
    El primer és un video d’una taula rodona en al qual participen alguns dels personatges més icònics de la cultura Trash a Espanya, tant de l’actualitat com de fa uns anys. I el segon és un article de Pedro Alzuru en el qual a més d’explicar la cultura Trash i els seus pioners o referents, fa un anàlisi de com influeix en la cultura occidental a partir de les últimes dècades del segle XX.

    https://www.youtube.com/watch?v=dRSHWRhz76M
    http://erevistas.saber.ula.ve/index.php/bordes/article/view/4933/6535

  6. Agustín Fernández Mallo és un escriptor i físic que recentment ha publicar un llibre anomenat “Teoria general de la basura”. Un poema en forma d’assaig, com ell el defineix, que li ha costat més de vuit anys escriure.
    Aquest llibre parla dels residus simbòlics. Aquests són els residus que deixaren els altres en el passat, i nosaltres ens fixem en ells per fer les nostres pròpies obres. Els fems, són les idees que es van descartar en el seu moment ja que eren incompreses.
    Per exemple, abans de Cervantes eren molt famosos els llibres de Cavalleries: Per fer el Quixot, Cervantes no es va fixar en l’excel·lència d’aquests llibres, sinó que es va centrat en els temes que els llibres de Cavalleries no tractaven.
    A partir dels residus dels altres, ets capaç de crear una obra original. La creativitat està en collir aquests residus, fer-los teus i millorar-los.

  7. En primer lloc, la manera de pensar i les teories d’Agustín Fernández Mallo m’han recordat bastant als ideals de Thomas Stearns Eliot, plasmats a la seva obra Tradition and the individual talent. Ambdós defensen la necessitat i la vitalitat dels fonaments ideològics que construeixen les obres precedents a les actuals, les quals es desenvoluparàn gràcies a les anteriors.
    Fernándex Mallo parla d’aquests fonaments ideològics com a residus, dels quals se n’aprofiten les persones per arribar, com bé s’ha dit al vídeo, a quelcom digne d’excel•lència. La comparativa, en el meu cas, l’associï en la construcció de camins; dels camins bens fets s’hi poden inspirar les persones que volen acabar camí de devora que no es va poder, o no es va saber, acabar amb anterioritat. Així doncs, un camí ben fet seria un tret cultural extranger digne d’imitar, el començament del camí que es vol acabar el representarien aquests “residus” que combinats amb el que s’ha esmentat anteriorment, suposen l’acabament d’un camí de primera categoria.
    Les conclusions que es poden extreure giren al voltant de dues idees principals; la primera, que cap autor és capaç de desenvolupar-se intel•lectualment sense un bagatge ideològic anterior i, la segona, que cap cultura és capaç de sobreviure sense el contacte amb d’altres, que cobreixin les seves mancances.

  8. Agustín Fernández és un escriptor i físic, el qual ha publicat un assaig anomenat “Teoría general de la basura. Cultura, apropiación, complejidad”. En el seu llibre parla de residus simbòlics, i el que explica és que vol dir que nosaltres utilitzam els residus que anteriorment ens han deixat per a crear les nostres obres, no ens inspiram en l’excel·lència d’aquestes obres, sinó que empram el que ens han deixat com a fems, o com a idees incompreses i per tant descartades, que ara nosaltres utilitzam.

    Ens parla de la metàfora de la realitat, és a dir, diu que estam constantment construïnt metàfores sobre el que ha existit, que anam fent suposicions però no en tenim res cert, per exemple, els paleontòlegs, fan feina amb ossos, i dents, i no tenen ni idea de com eren el dinosauris, però en fan les seves suposicions, a partir dels residus que en tenim.

    Cal destacar l’exemple que dóna l’autor de Cervantes. Amb “El Quixot” Cervantes no es centra amb l’excel·lència de les exitoses obres cavalleresques del moment, sinó que s’inspira en temes que els altres autors han deixat com a temes poc recurrents, temes dels quals no en volien parlar les obres cavalleresques.

    Parla de la creativitat com a una cosa original, el fet d’inspirar-se en els residus dels altres, extreure’ls i crear a partir d’allò, no és res més que ser original. També parla de còpia, ja que és una cosa infravalorada, el que ell opina, és que tot és una còpia, però el que et fa original, és agafar una cosa, i introduïr-li una variació per fer-lo teu.

    L’important és agafar una cosa i fer-la teva, introduïr-la a la teva quotidianitat, i amb les teves variacions, fer-la original.

Respon a Júlia Cifre Bota Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *