Una resposta a «Literatura i sinceritat…. Imprescindible lectura del blog de Borja Bargunyà»
Normalment es parla de la sinceritat des del punt de vista d’una font documentable, és a dir, d’una obra que podem provar si el que diu és cert o no, una obra basada en fets reals com diriem, però i si és una història fantasiosa, o una història inventada, això vol dir que no és sincera?
Fins a quin punt podem dir que una obra és sincera o no? Ja que no per ser una obra producte de l’imaginació de l’autor cal dir que no és sincera, ho és en el seu cervell, en el seu cor, és producte de la seva imaginació i per tant la considera sincera.
El que ens diu també el text és que la tradició confessional i autobiogràfica ens ha ensenyat que la sinceritat és una retòrica i indemostrable, per tant, si no es pot demostrar que és com podem dir si una obra és sincera o no ho és? Qui crea les bases per a regular-ho?
Per tant Borja Bargunyà ens afirma que la sinceritat és mentida, és una astúcia, una captació pseudopolèmica de l’atenció lectora, i la veritat és que és així, sempre que ens diuen que una obra està basada en fets reals, i per tant suposadament demostrables, ens crida més l’atenció.
Normalment es parla de la sinceritat des del punt de vista d’una font documentable, és a dir, d’una obra que podem provar si el que diu és cert o no, una obra basada en fets reals com diriem, però i si és una història fantasiosa, o una història inventada, això vol dir que no és sincera?
Fins a quin punt podem dir que una obra és sincera o no? Ja que no per ser una obra producte de l’imaginació de l’autor cal dir que no és sincera, ho és en el seu cervell, en el seu cor, és producte de la seva imaginació i per tant la considera sincera.
El que ens diu també el text és que la tradició confessional i autobiogràfica ens ha ensenyat que la sinceritat és una retòrica i indemostrable, per tant, si no es pot demostrar que és com podem dir si una obra és sincera o no ho és? Qui crea les bases per a regular-ho?
Per tant Borja Bargunyà ens afirma que la sinceritat és mentida, és una astúcia, una captació pseudopolèmica de l’atenció lectora, i la veritat és que és així, sempre que ens diuen que una obra està basada en fets reals, i per tant suposadament demostrables, ens crida més l’atenció.