Reflexions sobre la Teoria de la Literatura. Curs 2018/19
Nois… Reflexionem sobre la figura de l’autor. Com es construeix i com s’interpreta. Per exemple Borges pensat per Ricardo Piglia.
5 respostes a «Nois… Reflexionem sobre la figura de l’autor. Com es construeix i com s’interpreta. Per exemple Borges pensat per Ricardo Piglia.»
Borges va inventar la “literatura fantàstica”, no només ho va inventar sinó que també va crear uns procediments perquè altres escriptors la poguessin fer.
Piglia diria que el que va fer Borges era ficció especulativa o literatura conceptual (literatura no empírica): no importa que un text estigui escrit, hem de tenir la idea de “com pot ser aquest text”, després un altre el farà.
És Hopper clarament, lo important no és el text en si, sinó “el que pot ser” cada un li pot donar el sentit que vulgui. En el quadre “Nighthawks” ens podem inventar que estan fent els personatges, hi ha diverses opcions i segons el públic tendrà un significat diferent.
També aporta un element molt original. Ens mostra que la història és “anterior” al fotograma i que també, continua després. És molt profund i al mateix temps molt intens ja que no és obvi.
Hopper és un autor que destaca perquè la majoria dels seus temes pictòrics representen llocs públics, com bars, motels, hotels, estacions, trens, tots ells pràcticament buits per subratllar la soledat del personatge representat. Encara que va pintar alguns paisatges i escenes a l’aire lliure. D’altra banda, Hopper accentua l’efecte dramàtic a través dels forts contrastos de llums i ombres. El que caracteritza l’art de Hopper és que el més rellevant no és el text sinó esbrinar el que podria ser. És a dir, les seves representacions no estan fixades a unes idees, segons com el mirem el podem interpretar de diverses maneres. Com diu la meva companya Francina, el quadre de “Nighthawks” n’és un clar exemple atès que podem proposar nosaltres mateixos el que estan fent els personatges i com que es presenten distintes eleccions, serà el públic qui en tendrà una visió diferent, cadascú adoptarà la visió que cregui convenient. Per tant, Hopper destaca per deixar que el lector sigui qui atribueixi un significat a l’obra.
D’altra banda, Borges destaca pel gran treball que va dur a terme en l’experimentació entre la part literària i l’escènica. Per a Borges, el llenguatge és la matèria de la literatura, com els colors ho són per a la pintura i la pedra per a l’escultura. Ell proposa que una obra literària és més que una estructura lingüística, és el pensament que s’aconsegueix plasmar en paraula i a més, n’és la intenció de l’autor. Borges empra un estil literari força característic atès que es basa en la interpretació de conceptes com: el temps, l’espai, el destí o la realitat. Fa ús d’una gran simbologia de la qual en treu influència d’autors com William Shajespeare, Joseph Conrad i d’altra banda, també s’inspira en la literatura clàssica, la filosofia i les literatures europees. Fou aquí quan Borges creà una nova literatura, la literatura fantàstica, que fou un sistema que seguiren molts d’autors. Llegint un article del País he observat la gran influència que va tenir aquest autor. Feune de Colombi esmenta que molts van tenir la idea, però pocs la van dur a terme, i això fou el que caracteritzava aquest autor atès el seu projecte d’experimentació entre la part escènica i la literària era força complicat. A més, Feune de Colombi diu que cal haver llegit moltes obres de Borges per poder admirar-lo així com cal i poder adonar-nos de què la literatura actual seria inconcebible sense aquest autor. Per tant, el que pensaria Piglia és que Borges va elaborar literatura no empírica, és a dir, nosaltres hem de tenir la idea de com ha de ser la història però no necessàriament aquest text ha d’estar escrit. La tasca d’escriure ho pot dur a terme qualcú altre, però trobar una bona idea? Això no ho pot dur a terme qualsevol.
Borges va inventar la “literatura fantàstica”, no només ho va inventar sinó que també va crear uns procediments perquè altres escriptors la poguessin fer.
Piglia diria que el que va fer Borges era ficció especulativa o literatura conceptual (literatura no empírica): no importa que un text estigui escrit, hem de tenir la idea de “com pot ser aquest text”, després un altre el farà.
Correcte, llavors Borges (segons Piglia) és Laocoont o Hopper? qué trobes?
És Hopper clarament, lo important no és el text en si, sinó “el que pot ser” cada un li pot donar el sentit que vulgui. En el quadre “Nighthawks” ens podem inventar que estan fent els personatges, hi ha diverses opcions i segons el públic tendrà un significat diferent.
També aporta un element molt original. Ens mostra que la història és “anterior” al fotograma i que també, continua després. És molt profund i al mateix temps molt intens ja que no és obvi.
Hopper és un autor que destaca perquè la majoria dels seus temes pictòrics representen llocs públics, com bars, motels, hotels, estacions, trens, tots ells pràcticament buits per subratllar la soledat del personatge representat. Encara que va pintar alguns paisatges i escenes a l’aire lliure. D’altra banda, Hopper accentua l’efecte dramàtic a través dels forts contrastos de llums i ombres. El que caracteritza l’art de Hopper és que el més rellevant no és el text sinó esbrinar el que podria ser. És a dir, les seves representacions no estan fixades a unes idees, segons com el mirem el podem interpretar de diverses maneres. Com diu la meva companya Francina, el quadre de “Nighthawks” n’és un clar exemple atès que podem proposar nosaltres mateixos el que estan fent els personatges i com que es presenten distintes eleccions, serà el públic qui en tendrà una visió diferent, cadascú adoptarà la visió que cregui convenient. Per tant, Hopper destaca per deixar que el lector sigui qui atribueixi un significat a l’obra.
D’altra banda, Borges destaca pel gran treball que va dur a terme en l’experimentació entre la part literària i l’escènica. Per a Borges, el llenguatge és la matèria de la literatura, com els colors ho són per a la pintura i la pedra per a l’escultura. Ell proposa que una obra literària és més que una estructura lingüística, és el pensament que s’aconsegueix plasmar en paraula i a més, n’és la intenció de l’autor. Borges empra un estil literari força característic atès que es basa en la interpretació de conceptes com: el temps, l’espai, el destí o la realitat. Fa ús d’una gran simbologia de la qual en treu influència d’autors com William Shajespeare, Joseph Conrad i d’altra banda, també s’inspira en la literatura clàssica, la filosofia i les literatures europees. Fou aquí quan Borges creà una nova literatura, la literatura fantàstica, que fou un sistema que seguiren molts d’autors. Llegint un article del País he observat la gran influència que va tenir aquest autor. Feune de Colombi esmenta que molts van tenir la idea, però pocs la van dur a terme, i això fou el que caracteritzava aquest autor atès el seu projecte d’experimentació entre la part escènica i la literària era força complicat. A més, Feune de Colombi diu que cal haver llegit moltes obres de Borges per poder admirar-lo així com cal i poder adonar-nos de què la literatura actual seria inconcebible sense aquest autor. Per tant, el que pensaria Piglia és que Borges va elaborar literatura no empírica, és a dir, nosaltres hem de tenir la idea de com ha de ser la història però no necessàriament aquest text ha d’estar escrit. La tasca d’escriure ho pot dur a terme qualcú altre, però trobar una bona idea? Això no ho pot dur a terme qualsevol.